|
 ...es
va celebrar el VI Rallye d'Hivern amb la participació de 5 equips de la nostra
escuderia. També coincidint amb aquest rallye es va organitzar una trobada de
Lancias Delta a on el nostre company Danny Cot i Marc va exposar el seu cotxe.
La sortida de rallye va esser a les 13h del dissabte, el recorregut constava de
2 etapes, la primera del dissabte era la mes dura allargant-se fins a les 3h de
la matinada, amb un total de 528km i 16 trams. L’etapa de diumenge molt suau amb
menys de 100km i 3 trams cronometrats.
 Sergi
Giralt va obtenit una bona classifcició en un rallye molt difícil. La seva 23à
posició final es una gran recompensa desprès de tot el que ens explica
emocionadament a continuació: No sabeu pas lo
difícil que ha estat aquest ralli.....estic
segur que tardarem a fer-ne un igual. Vem sortir a les 2 de Salt amb un sol de
justícia, ningú es pensava lo que passaria 2 hores més tard (jo si). Dels 16 trams del dissabte 14....si si.....14 van ser amb un pam de neu. Impossible
arribar a les mitges , quasi totes de 49.99. El primer tram (Bonmatí) amb moltes
humitats però sense gel, el segon (Les encies ) igual que el primer. Fins aquí
perfecte, un 0 al primer i un 1 (em sembla,
al segon), arriba el tercer tram de només 71.97
kms. El comencem amb sec i sol i l’acabem amb neu i un fred de collons.
Ah!!! ¡ només 5 punts
en 72kms i amb TAULES, varem tardar 1hora i
33 minuts per fer-lo...no vegis....A partir d’aquí comença el xou, la pujada al coll d’ares súper nevada, canto
aquí canto allà....imagineu-vos les motos pujant el
coll A PEU...si,
si....A PEU...la baixada tothom creua t, molts cotxes enganxats a les cunetes,
altres posant claus i nosaltres amb el nostre 127 passant a tot kiski..ara bé
ensurts els que vulguis i més. A Prats de Molló, xou al canto, si no portaven
contacte ó claus no ens deixaven passar, nosaltres anaven ben calçats, us
recomano els Vredestein, van de cullons. Apa, cap al quart tram. Vem ser dels
pocs que vem fer tots els trams, haguéssiu
vist en Brunells a baix d’un marge, igual que algun Alfa, Porsche, Triunf, 2002
etc... Arribar als controls de sortida a l’hora impossible, estàvem per la
meitat del quart tram i ja tindríem d’haver sortit al cinquè...impossible. Vem
arr ibar als trams de la costa i la neu es va transformar amb gel negre, virolla
al canto amb el 127...quin ensurt perquè va ser inesperat. EDU: fer "Le Tech " i
"Corsavy" tot sencers amb neu va ser BRUTAL, no ho oblidaré mai. El tram setè
"Agullana" suspès, la gendarmeria no deixava passar ni cristo. El 8é, Espolla
amb 19 kms per una carretera súper estreta i amb uns barrancs de cal deu. Passem
per Portbou i Llançà, fem St. Pere de Rodes amb els últims 10 kms gelats amb
baixada, mitges impossibles de fer. A França
ens diuen que hem d’anar per el nostre conte cap a l’assistència de Figueres, ja
en s veieu agafant l’autopista a Perpinyà i entrar per la Jonquera, xous de
camions al canto, arribem a l’assistència de Figueres i tothom flipant, érem
dels pocs que hi vem arribar. Fem Darnius i després Mare del Deu del
Mon......quin tram.....tot nevat i amb taules, vem perdre només 3
minuts...només....al final ens enterem que un tal Rimbau(amb un 127) a fet tot
el tram a la mitja, haguéssiu vist com ens va passar...li vaig tindre de dir
algunes paraules....així va acabar el paio...enclastat sobre un alfa ahir al
matí. Per acabar de rematar la nit arriba. L’últim tram , tots relaxats perquè no
hi havia neu però sorpresa al canto......tot
el tram era un mirall, cotxes a les cunetes, en Montenegro enclastat amb el
cotxe per llençar..etc.... Arribem a Salt a les 3h30 de la nit. Diumenge
semblava fàcil a simple vista....mentida...ens avisen que si no portem contacte
o claus no ens deixen sortir...el primer tram que era el de calibratge una placa
de gel al principi en pujada no deixava pujar a més d’un cotxe i un altre placa
de gel a 2km del final feia que només 40 cotxes llepessin....si, si 40...a
nosaltres
sens va
 aparèixer la verge i ens vem salvar de deixar un alfa encara
més aixafat, darrera nostra venia el Rimbau i aquest si que si va quedar...El
segon, OSOR, per mi uns dels millors
trams del món juntament amb el d'Estenalles, 24 km per endavant, 20 dels quals
en plan Turiní, tot nevat , ja veureu fotos, ens vem divertir molt, sempre de
canto i amb una virolla de regal..molt divertit. L’últim tram Cladells amb
plaques de neu però el vem superar sense problemes.
Us recomano que l’any que bé si podeu feu aquest
 ralli, per mi un 10. Molt ben
organitzat però amb 2 "peròs", no hi havia mitja B i fer aquests trams amb neu i
gel s’havia de córrer molt. I l’altre que la gent que no van fer algun tram ens
hi donaven la mateixa puntuació que nosaltres que els vem fer tots (300 punts).
El copilot de Pere Puig, Joan Carles García també ens
ha volgut deixar constància de la seva inoblidable experiència a bord del Ford
Capri 2.0 que van dur fins a la 46ava posició. Joan Carles ens diu:
 He llegit la història de Sergi i no és gens
exagerada al contrari es queda curt. Afegir que els que sortíem mes tarda, vam
haver de suportar condicions increïbles, mes de 45' aturats en el TR3, la
baixada del Coll d'Ares digna d’un Rallye de Suècia, amb obstacles imprevists,
cotxes, motos, un remolc travessat i branques d’arbres.
Però no havia passat el pitjor, Prats de Molló
intransitable i tot el personal dient que no havia sortida de la població, doncs
si, nosaltres cap al TR4 amb mes gel i menys obsta cles.
El TR5 i TR6 estava tancat pels gendarmes que
solament tenien una paraula "a li Jonquer", el TR7 anul·lat i cap a a
l’assistència de Capmany. Al·lucinació dels controls que es preguntaven d'on
surten aquests si fa mes d’una hora que no arriba ningú, ens diuen que solament
han passat 40 cotxes.
En el TR8 vam descobrir que el nostre biciclometre
s’ha mort per la quantitat de neu i gel acumulat en el
 pas de roda, el que ens
obliga a anar a ull fins al TR14 sense cap contratemps destacable i amb menys
neu i gel, llevat de St. Pere de Rodes que
semblava un tram de Montecarlo.
En el TR15 arriba el nostre infern particular, en el
punt kilométric 6.85 per no dur referència dels quilòmetres ens passem un
desvio a l’esquerra la qual cosa ens duu cap al Santuari de la Mare de Deu del
Mon, que són 8km. de pujada que és impossible donar la volta per la seva
estretor i la neu acumulada, el Ford Capri anava arrossegant la
 panxa per la
neu, cada vegada teníem mes dubtes
de poder sortir d’allà,
però finalment quan
ens fèiem a la idea de passar la nit en el cotxe vam arribar dalt i podem donar
la volta per a començar la sessió de patinatge artístic fins al fatídic
encreuament, en total 45' perduts, fins a aquí la nostra classificació era la
38ava posició scratch i primers amateur.
El diumenge al Turini Català "Osor", continuàvem a
ull, el biciclometre estava mort i enterrat, els paranys en forma de gel ens
donen mes d’un esglai,
 però finalment arribem a Salt amb la planxa del Ford
Capri intacta. Un ral·li increïble, impressionant,
pensant en quan obriran la
inscripció per al 2008.
No
hi ha dubte que desprès de llegir el que ens expliquen en Sergi i en Joan Carles
Garcia, van disfrutar d’allò
mes.
Pel que fa a la resta de equips del MCS En Xavi Civit i
Agustí Fontclarà va ser el millor equip classificat en la
20à posició amb un Porsche 911 SC, Salvador Saura
i Xavier Saura van acabar en la 42à posició amb el seu Opel Kadett SR-1600,
Miquel Brunells i Eduard Tortosa amb un Mini Morris
1275-C van finalitzar els 40è desprès de patir algun ensurt no poden tancar mes
afortunadament la seva brillant temporada i finalment en Santi Sabates-Joan Llibre i Udo Radermacher-Patrick Francis van abandonar.
En la prova també va participar Francesc Urpi com a copilot però tampoc va poder
finalitzar el rallye. |
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)