NOTÍCIES

EN JORDI DEL CASTILLO PEIG...

...es un noi del centre. Nascut el Carrer Sant Antoni, (on encara viuen els seus pares), no va ser fins l’any 1983, quan es va casar, que va passar a formar part del elenc creualtenc.

La seva introducció en el mon del Karting, va ser totalment per afició. Passava l’any 1986, quan decideix, comprar-se un kart, que el va portar a implicar-se en el mon de la competició molt més de lo que ell es podia imaginar.

La casualitat, fa que compri el kart, al mateix preparador dels germans Genè, i que travi una bona amistat amb el pare d’en Jordi i en Marc. La conseqüència més immediata, es l’aparcament definitiu del seu kart. A partir d’aquí comencen el viatges , com a mecànic de l’equip, primer amb els últims anys d’en Jordi i després amb el començament de  la carrera esportiva d’en Marc Genè, que el va portà fins a la F1.

L’historia va comença anant algun dia a casa dels Genè, en un petit taller que tenen a casa seva, i va acaba fent-hi cap tots el dies de la setmana. Amb en Marc va aconseguir 3 campionats de Catalunya, un d'Espanya i un subcampionat d’Europa. Una vegada el petit dels Genè passa a categoria superior (monoplaces), comença un rosari de pilots, tots amb molt bons resultats. El següent en passar, es el terrassenc Ramon Caus, que esta sota les ordres de Castillo 4 anys, fins que s’incorpora a la disciplina de les  World Series. Amb Ivan Verges obté dos campionat de Catalunya, un d’Espanya, i en suma dos més de catalans amb el barceloní Christian Cano. El sabadellenc Pere Jiménez, també va aconseguir una corona catalana amb en Jordi i l’aragonès Diego Puyo conquereix un campionat d’Espanya, dos de Catalunya i el tercer lloc a l’europeu. El pas un any de Miki Monràs, li reporta un Campionat de Catalunya de resistència de Karting.

Però, es el 2002 quan fa un important canvi, incorporant-se a la disciplina de Marlon Kart, per ser el director tècnic d’aquest importador, que proveïa de motor a tots el pilots del campionat estatal i nacional durant 6 temporades.

En l’actualitat desenvolupa les funcions de director tècnic de l’escuderia Osona , amb un nou projecte, molt ambiciós.

Desprès de veure aquest intens palmarès, no hem trobat millor persona perquè ens poguí explicar que cal fer, per poder arribar a una important fita dins del mon de motor i quines son les pautes que es tenen que donar per poder-hi arribar.

-Quina es la primera feina, quan et ve un pare i vol que portis el seu fill?

“Lo primer que cal fer es sapiguer quines son les intencions del pilot, si nomes esta aquí per jugar, o realment aspira a fites més altes. En principi, i sobre tot després de l’efecte Alonso, tots volen ser pilots de Formula 1, però cal veure fins on estan disposat a treballar i ha sacrificar-se”.

D’acord, ja tenim un pilot i vol arribar al més alt, Quin es el següent pas?

“Tan si vol anar a jugar o passar-ho be, com si vol intentar arribar al més alt nivell dins el mon de la competició, el pilot de d’aprendre a carburar al seu kart i quan parlem de carburar, estem parlant, de notar totes les sensacions per poder posar a punt el seu kart”

-Però que es el que te de notar?

“Aquí es treballa tant amb la estabilitat del kart (la torsió del eixos o la pressió dels neumàtics), o en el desenvolupament de la tracció (sapiguer quina es la corona que connecta el motor amb l’eix posterior que millor s’adapta a les necessitats de  cadascun del circuits i de la seva manera de pilotar). Però una de les part més delicades es la carburació, perquè es la que el pilot va ajustant durant la cursa, sense la nostra ajuda, te de distingir en un motor alt de voltes, entre si va gras i rateja i va curt de benzina i el motor crida” (això en l’argot automobilístic).

-Només es treballa això, o es fan més coses paral·lelament?

“Sinó nomes es fes això no guanyaríem gaire. Al mateix temps se l’hi explica com traçar o sigui com afrontar cadascuna de les corbes per poder treure el màxim de rendiment. Primer es fa un treball dins de la carpa i sobre un planell del circuit, es comenta cadascuna de les corbes; si es te de afrontar per dins o per fora, si tancar-se abans o després, si sacrificar alguna entrada per poder sortir més ràpid, etc, hi ha un munt de consignen a estudiar”

“El següent pas, quan el pilot ja pot rodar seguint les nostres consignes bàsiques, dividim la pista en parcials i es comparen el temps amb altres pilot i altres resultats anteriors. Sempre intentant veure quina es la zona, on es perd el temps respecta a altres competidor, per tal de poder corregir i aconseguir un millor registre. Es pot inclòs arribar a analitzar corba per corba, si fos necessari.”

-Però això es un treball de moltes hores?

“No solsament de moltes hores, sinó de molt dies i mesos, tot depèn del pilot. Pensa que el pilot va a pista, es prenen els temps en 3 o 4 voltes i tornar a entrar a boxes, es parla amb el pilot i torna a entrar a pista i així tot el dia. Al final els pilots se’n donen compte de que aquelles instruccions que els hi donem son les bones i ells mateixos les acaben apliquen a cadascuna de les diferents corbes, sense necessitat que els hi diguis gran cosa.”

-Es diu que en el mon del karting hi ha molta trampa, es això cert?

“Com a tot arreu, hi ha gent per tot. A mi no m’han enganxat mai amb cap trampa, perquè no en faig cap. Lo que si apliquem son picaresques, però sempre dins la legalitat”

“Normalment aquestes picaresques o evolucions, millor dir-ho així, s’adapten al pilot més ràpid de l’equip, es el que normalment va provant el nou material o les evolucions”

-A part de la preparació mental i tècnica, hi han altres coses a tenir en compte?

“Insistim molt en l’alimentació, fruites, verdures, en definitiva menjar sà. Hi han molts pilot que només voldrien pasta, sobre tot els més jovenets, però es important fer una dieta molt equilibrada, això es nota molt a les parts final de la cursa. De totes maneres abans i al final de les curses el pilots s’hidraten amb sals minerals de farmàcia, penseu que a l’estiu a vegades estan corrent a més de 40º graus de temperatura.”

“Un altre de les coses a tenir en compte es la preparació física, normalment cada pilot ja te un preparador físic personal. A part, sobre  tot el més petis, se’ls hi insisteix que practiquen altres esports o tinguin altres aficions”

-Pots explicar-nos algunes tècniques curioses de preparació física?

“Si, per exemple es treballa molt el coll, perquè amb l’inèrcia es una de les parts del cos que molt esforç fa. Per exemple al Marc Genè, recordo que se li posava el casc  amb 1 kg i mig a cada costat per anar a fer footing o per exemple per treballar el braços i canells treballàvem amb uns pals de fusta de 4 kg."

Una vegada acabada la cursa, la feina s’acaba?

-“Ni molt menys, al final de la cursa, agafen totes les fulles de temps i es comparen amb altres pilots o les voltes entre sí, parcial, estem encara un bon temps treballant després de cada cursa”

Tot aquest treball. Fins on te d’arribar?

“Al pilot al final te de treure les seves pròpies conclusions, la posta a punt del cotxe a de acabar fent-la el pilot i sapiguer transmetre al mecànic quines son les seves necessitats, perquè cada pilot es diferent. Això es el que més costa”.

-Que passa amb els pilots una vegada acaben el seu pas pel karting?

“Els pilots volen continuar, normalment amb formules, però els pressupostos son molt més alts i hi han molts pares que ja venen tocats econòmicament del karting i no poden aguantar la pressió econòmica d’un campionat de monoplaces.”

“No tot s’acaba amb la Formula 1, el Marc ara esta com a provador de Ferrari, però el Diego Puyo i el Christian Cano estan a la Supercopa Seat León i el Ramon Caus estava a les World Series i potser algun d’aquests pot arribar a un Campionat del mon de Turismes”.

-Que es lo que et queda al final quan veus que algun d’aquest pilots ha arribat adalt?

“En principi amb tots queda una gran amistat i això ja es molt, després queda la satisfacció, quan els vas a veure en una prova d’alt nivell, que tu has sigut part de l’evolució.”

Per últim. Quin ha sigut un dels dies més emotius, dins d’aquet mon?

“Se’ns dubte, el dia que vaig veure al Marc pujar per primer cop a un F1, encara s'em posa la pell de gallina quan ho recordo.

FONT: