Enric `Kiki´Burrull Rodó (1962 - 2011)

Plana dedicada al campió d'Espanya, a l'amic ...

De ben xics, cap a l'any 1975 o 1976, quan una pila d'adolescents anàvem xino-xano des de l'escola Sant Gregori cap a les pistes d'atletisme, quasi en fila índia, recordo perfectament com l'Enric, el meu germà Jordi i jo, sempre ens agrupàvem - sense ser massa conscients aleshores del perquè - per tal de comentar i debatre aspectes tècnics, mecànics i aerodinàmics, aleshores futuristes, d'alguns dels cotxes que ens anàvem trobant pel camí, com els Citroën GS o els Seat 131. Sense saber-ho llavors, estàvem parlant amb un futur campió d'Espanya d'una de les disciplines esportives que, a tots nosaltres, ens marcaria la resta de la nostra vida. I així va ser.

L'Enric va començar ben aviat a fer el que ell volia, ser pilot de ral·lis. L'any 1980 va quedar-se el Seat 124 1200 que li va regalar el seu avi, qui va ser Batlle de Sabadell, li va posar barres, tanques i extintor, i es va apuntar al seu primer ral·li del Zanini Ràcing, el Ral·li de Quart, on acabà sisè en el seu debut, sota una intensa pluja. El seu copilot va ser el Francesc Rectoret.

L'any 1982 es va comprar un Simca Rallye, amb el que va fer la temporada sencera del Zanini Racing, on hauria acabat tercer o quart si no hagués trencat el motor al darrer ral·li, el d'Olot. El seu copilot va ser l'Emili Ventura.

El 1983, i ja dins de l'estructura de Paddock Motor's, amb el Joan Garcia com a company d'equip, va adquirir un Citroën Visa GT, sense ser conscient llavors que aquella marca seria la que, al cap d'una dècada, el faria campió i pilot oficial. Aquell any, l'Enric no va poder córrer, ja que en un accident es va trencar una cama i un braç. L'any 1984, ja guarit, va consolidar-se com a pilot, acabant segon del Volant Racc. El seu copilot va ser el Jordi Marquès.

Els anys 1985 i 1986 va fer el català de ral·lis, primer amb un Visa GTi i després amb un Renault 5 GT Turbo, essent segon del certamen el darrer any.

Després van venir els anys "formatgers". M'explicaré, el 1987 va fer la Copa Marbella, i el seu espònsor principal, trobat a cop de fax i carta, va ser un "inesperat" Queserias de Miraflores, de Miraflores de la Sierra, a Madrid, que després el va esponsoritzar també l'any 1988 per fer el nacional de terra amb un Visa Trophée 4x4.

Encara recordo - com si fos ahir - el dia que varem anar a provar el Visa 4x4 pels camins de Barberà on sempre provàvem tots els seus cotxes, i dient-me: "Topu, coll..., agafa'l tu i fot-li gas, a veure com ho veus, que sembla que corre una mer... això. No es belluga. Tu que creus? M'han estafat?" ... a lo que jo li deia: "kiki, tiu, no corre una mer... però deu ser molt efectiu ... que ha guanyat rallys, no? Calma't, coi. Ja veurem ...". I tant que ho era d'efectiu, i més a les seves mans. Els resultats em van donar la raó aquell dia.

A finals de 1988, Citroën li va permetre provar l'AX 4x4 semi oficial, cotxe amb el que va compaginar proves del nacional i del català durant el 1989 i 1990, amb el seu Visa. També, el 1988 va fer la Baja Aragón amb un Toyota Land Cruiser de Ippon Motor.

Al 1989 va fer alguna incursió com a copilot, canviant el seient de l'esquerra pel de la dreta, amb el Claudi Caba, i un Porsche.

Del 1991 al 1993 va ser pilot oficial de Citroën España, amb companys com Guillermo Barreras o Mia Bardolet, i rivals de la talla d'Antoni Zanini, Claudio Aldecoa o Gustavo Trelles. El 1993, finalment, es va proclamar campió d'Espanya de Ral·lis de Terra, sota una polèmica d'ordres d'equip a Citroën, on la firma volia que el `Kiki´ abandonés per tal de cedir el primer lloc del campionat a Guillermo Barreras. Ell no ho va fer, i això li va suposar guanyar el títol i perdre el volant oficial. Llavors, va fer unes quantes curses amb un Ford Sierra Cosworth, i es va retirar.

Darrerament feia Ral·lis de Regularitat, com el Ral·li de la Llana, amb el seu Porsche 911 SC del 1983, acompanyat pel Miquel Martín o el Víctor Sabater, i també ajudava al Racc al Ral·li Racc Catalunya, amb el Miquel Escamilla de copilot.

Tant tota la teva família, com tots els teus amics, com tots els teus copilots, el Francesc Rectoret, l'Emili Ventura, el Jordi Marquès, el Xavier Girbau, el Sime Ribes, el Miquel Escamilla, el Miquel Martín i el Víctor Sabater, et trobarem a faltar durant un temps, fins que ens retrobem.

Gràcies, Kiki ... gràcies, campió !!

Carles Aluju Camps

President